Pobret...

a n i m a l e t

Mol' Wapot, si senyor!

Un xecon està penjant en el iutup videos de l'ultim ambolao en el que em va comboiar el Toni. S'ho vam passar de puta mare, i l'Hugo Mas sen va eixir per tots els puestos. Va ser curtet, però al mestre li va sobrar pa fer un xou collonut i pa institucionalitzar la lletra d'un himne que li havia reglopat unes hores abans i que ja du rastre. De com vam estar a punt de morir de fret en l'estudi i vam salvar la pell gràcies al bigot, ja ho vorem quan Toni Canet faça la peli. Japi crismas!

Museus i polseguera

Pep m'ha enviat este video tan xulo del Guernica de Picasso. És curiós, el dimecres vaig estar en Madrid vegent-lo. Em vaig arrimar per a vore de prop algunes coses, i es posa a pitar com una loca. La tiparraca que estava allí s'em va dirigir com si haguera anat cara el quadre bufat i en la xufa fora: " Caballero!!(xiiica!) No se me aserque tanto!". Si total m'havia arrimat un poquiu... Després vaig vore altres obres, no tan famoses, i li vaig pegar un bufit a un quadre (ni vigilat ni hòsties) i... es va fer un rogle negre!! Tenia borrellons i tot apegats!!! Això pot ser, hòstia? Supose que deuen tindre cirurgians per a espolsar les obres, però deuen estar de vacances. Després vaig anar al prado a vore el Jardín de las delicias del Bosco, acabat de restaurar (un ascàndalo, aneu a vorel). I en arribar a les pintures negres de Goya lo mateix, més merda c'un palo galliner. Ja podrien ser un poquet més mirats, que això feia vergonya. Aixina i tot vaig disfrutar com un marrano.

Concert

Demà divendres s'armarà un sarao de por en el teatre Bernat i Baldoví de Sueca. Serà a les 22.30 i, si no els heu vist encara, ara és la bona, perque actuen Miquel Gil, l'orquesta àrab de Barcelona i Pep Botifarra, tots juntets. No anar és pecat!!

MAREMORTES

Estos dies m'han estat rondant pel cap. M'ho vaig dixar aparcat fa tres anys perque no sabia com donar-li forma. Va començar com moltes altres coses: fent-me gintònics en Pep (a Paco uendo li va passar per l'estil). Fuçant en la mitologia popular més propera ens vam topar amb els uendos, els greixets, els gamusinos i les maremortes. Vaig fer dibuixos de tots, però les maremortes sempre han anat per davant. El personatge dona tant de joc que he decidit centrar-me sols en ell i dixar fora els altres. Ara sembla que tinc molt clar com encarar-ho el dia que toque parir. Ara mateix tinc entre mans la maqueta del projecte, cosa que estalvia molta faena, molt de temps i molta pasta (roba estesa ha sigut una escola a base d'hòsties impagable). Però tot açò al seu temps, de moment toca acabar la creatura, c'ausaes que està donant castic. Les imatges són dels dibuixos més primerencs de les maremortes fets en febrer del 2006.

A exàmen

Vam deixar la caixa damunt la taula i la vam posar a exàmen:"vinga, què li falta o què li sobra?" Perque quan la cosa s'ha deixat estirlar es veu molt més clara, llavors pots anar rectificant errors i acabar de donar-li unitat a tot el projecte. Vam començar amb la caixa (de música), la vam obrir i vam estudiar si el lloc on tenia que anar el pròleg de Vicent era l'adequat (m'ha aconsellat el professor que el canvie de lloc). Els gofrats per als crèdits dels gravats...fora (el farà massa barroc?) i en acabar d'obrir el llibre: els sobres, canviar el sistema de tancat (caguendéu) i els noms, que el gofrat ací tampoc quadra. I els textos i els gravats? Ahi ha aparegut el problema en majúscules. Per un costat tinc "els desitjos", que ha de ser transformat a la força i per altre, "la mort". M'han recomanat que canvie els gravats per complet. El problema? Este text fou el punt de partida del projecte, i seria incapaç d'il.lustrar-lo d'altra manera. Exclou-re'l de roba estesa seria com...no seria roba estesa. Va ser una nit de profit (això que Javieret va baixar a l'estudi per a que concretarem el disseny dels seus targetons de boda). Demà decidiré amb l'ajuda del meu còmplice i d'algun que altre licoret que faça més fluït l'asunt.

NOU PENTINAT (o la xicona que em va dixar pelat)

El mes passat Rebe va inaugurar la seua perruqueria/salón de bellesa en el poble. Vam acudir un parell d'hores abans de l'hora per si li feia falta ajuda (p'ampalustrar rosques de sobrassà o jo què sé) i com a excusa per a no passar-me dos hores posant cacaus en platerets vaig traure al namberwan dels rotulaors i em vaig posar a ferli això que vegeu dalt d'on talla monyos. Més tardet i ja passaets de cervesseta i picaeta, li vaig demanar si podia matar el desfici en una altra paret: "xico fes lo que'l done la gana que jo em fie de tu"(gràcies Rebe!) I va eixir l'altre dibuix. Si aneu a apanyar-vos el cabonxo passeu pel nou pentinat, segur que eixiu sastifetotes del tot. I si voleu que vos ompliga casa o el que siga de dibuixos, envieu-me un mail i em presente en un bot. Abrigueu-se!

La presentació en casa

Ai, per fi la presentació en casa. Algunes imatges que m'ha enviat Paco Uendo (gràcies uendooooo!) En acabar el sopar vam fer el sorteig d'un gravat de Pell de pruna i va i li toca a Sofia, que ja me n'havia comprat un! Que mal repartit està el món (felicitats Sofi!) I després el Botifarra, amb les estrelles Lola, Juanjo, Emili i Paco, mos van fer un concert gorrinet espectacular (gràcies també perquè em van dixar tocar un rato amb ells i no em van acabar enviant a fer la mà) I la cosa es va estirar i destarifar tot lo que va ser menester. N'hi ha qui al final de la nit enca van tindre valor de fer un trio i tot...senyooor...

Ja està fet

Ja era hora, ahir per la vesprada van vindre a endur-se'l i jo encara estava pegant-li pinzellades. I encara no el tinc clar, sempre em sembla que sobra o falta algo. El cas és que van inaugurar la biblioteca a les 8 en punt i m'hauré de fer a la idea de que està acabat. Dic jo, no?