una xorrà

Com has de comprar una sacà de discos per a vore açò, te w'ansenye ací. Una xorrà, pero mira...

Com en la cançó aquella

S'anrecordeu?

Portada en retràs

La portada del disc de Carles Pastor i el dibuix de l'interior, que entre pitos i flautes se m'havia oblidat posar-ho ací. Encara no teniu el disc? Xe va xe!!

Kike el de Muro

El vaig conéixer fa uns anyets en ca Vicent i Manolo, en la primera summer party a la que em van convidar. En algun moment de la nit vaig aurir la dispensa p'agarrar nosequè i allí que em trobe a Elisa i al sompo este descollonant-se, amorrats a una safa de gintònic (literalment). Temps després, quan em vaig reanganxar en la facultat, vaig coincidir en Kike (que començava la carrera), i de no ser per ell, no m'hauria llicenciat ni a pataes. Lo que este home ha fet per mi no es paga en diners: Kikorrin, tinguem un soparot pendent!!

Botifarra estrena disc

I ja tinc el cartell a punt. En breu posaré imatges del procés d'estampació de les fundes del disc.

La noia del nord

Després de l'estiuarro i l'abandonament al que he tingut sotmés al puesto este, tornem a la càrrega pa convidar-vos a la presentació del disc de Carles Pastor "La noia del nord", esta nit a Ca les Senyoretes. El millor que ha fet fins al moment el meu colega de Marxalenes (o Montaverner o Castellonet o Gandia o lo que li done la gana) A mi m'ha tocat, a banda de malclavar dos guitarraes, fer-li el disseny i encetar un nou projecte: vestir els discos amb fundes serigrafiades a mà. Aquest és el primer que faig, a l'octubre podreu tindre també el del Botifarra, i més endavant altres fregaos en els que estic astacant-me. Ací vos dixe un dels esboços per a la portada del disc. Si voleu vindre a Otos, pegueu-li un toc a la jefa i reserveu una tauleta. I si preferiu vindre sopats, arrimeu-se a l'hora dels cubates i disfruteu del xòu.

Tocotronic - Sie Wollen Uns Erzählen

Estos xics de Gata versionant a Les Maedéus...

Al corral de Rafel!

Anit vam anar de comboi a l'Alcúdia (la de crespins no, la del de l'Hostal!), que Toni havia convidat a Carlos a tocar en un embolao. I vam anar el Dieguet i jo a fer-li costat a l'home. Allí n'hi havien cent i la mare (d'espectaors i de tocaors), i en sopar ens vam clavar en el cubertet on es beu i es pixa p'afinar les aixaetes. Encà que allí dins feia bascota, vam passar la major part de la nit de tracaleo en uns i altres: el Pau Miquel i Remigi van començar a enjuassar-se i poc a poc va anar afegint-se personal que entrava i eixia a carregar o descarregar la burra...( a d'això els astrangers li diuen una jam session). Xè, un gust fer una anjuntà tan wapeta amb tants amics i coneguts en un lloc que s'ha de visitar. Damunt Remigi ens va acompanyar en una cançó, cosa que al Carlos li va fer mooolta il.lusió. Llàstima que Toni pegara a fugir tan prompte, l'haguérem armat! Per cert, la foto l'he furtat d'ací.

Pos no fa...

Va ser fer-los i amagar-los. En la distància em sembla que és de les coses que he fet que trauen algun trellat.

I en esta cançó es va quedar en mi

Un dels concerts més impresionants que he vist. El tio Neil Young, als seus 64 anys, va llaurar tots els bancals de la contornà a guitarraes. LLàstima que en els macrofestivals ixos hages de fer cua pa comprar tiquets de cervessetes, pa que te la posen en les barres, pa pixar-les...pa tot! Al pròxim que vaja, una motxila d'ansolfatar pleneta de gintònic i sondat: i a fer la mà!