divendres, 25 de juliol del 2008

De gira


Com si anarem fent bolos, el doctor i jo continuem les presentacions de "Pell de pruna". Dimecres va ser en la llotgeta de Rafa Amorós a Albaida. Va estar molt divertit, a més ja he fet una exposició a cal Rafa, que té un estudi impresionant. I hui ens n'hem anat a València que ens tenien que entrevistar a la ràdio, i no sé què passa que també s'ho hem passat de lo més bé (estem anjuassaets, mira...) per acabar-ho d'apanyar li hem tocat al Toni Canet a vore si estava per allí i el tio ens ha convidat a dinar i tot! Ole el Toni, la que li espera. No sé quin dia de setembre projecten la seva pel.lícula en uns cinquanta paisos! Tot el dia de parranda per ahí i en tornar encara he hagut de fer un gravat per a la banda de música, que demà donen un "detallet". C'apanyats! Ahí va l'esbòs del que he partit.

dimarts, 22 de juliol del 2008

ja falta poc...


Un xicotet avanç de l'últim text per a roba estesa. Això ara s'ha d'estampar en serigrafia. Diumenge vam anar a Torrent a vore a Miquel Gil, que tenia bolo. Va ser curt (perquè actuaven dos artistes més) però intens, que amb la banda completa peguen un asclafit. Vam estar xarrant del que està fent per al projecte i això deu ser una bomba. No vos ho sabria explicar, lo millor serà esperar i sentir-ho, que sembla que amagarà més d'una sorpresa.

divendres, 18 de juliol del 2008

Bob Dylan (Just Like Tom Thumb's Blues)

M'he trobat este video per ahí, és del concert que va fer en Madrid l'altre dia. Quina veueta li s'ha fet, eh? I els bailoteos? Lo tot!

dijous, 17 de juliol del 2008

Ja ha tornat l'Epi!!

El dissabte em va cridar que ja havia tornat! Després d'un any a l'exili ja torna a estar per la vall el bandarra del Neuraska. Entre pitos i flautes encara no l'he vist, i no perquè no ho he intentat. En acabar de parlar amb ell vam anar a Ontinyent a vorel, però ja devia estar de soparot, perquè no ens va agafar el telèfon. Ho tornaré a provar en breu. Vos deixe el seu curt "Innominat", que ja ha corregut mig món i és una bona mostra de la calitat dels seus treballs. Espere que el disfruteu!

dimecres, 16 de juliol del 2008

un any ja...


Hui fa un any va faltar el iaio Rafael. Aquella nit Pep va escriure un text al seu Gàlim, cinc linies que han sigut les responsables d'un projecte que m'ha estat llevant la son durant quasi un any. Esta vesprada he acabat l'últim dels quatre textos de "roba estesa". Espere que amb el que queda d'estiu puga acabar d'estampar els gravats que falten i tindre a punt la part que em toca. Si tot va be, a finals d'any tindrem entre mans esta criatura extranya. Ha canviat tantes vegades des que vaig començar a donar-li forma que ja no sóc capaç d'imaginar-lo acabat. I com sonarà? Espere descobrir-ho este cap de setmana.

divendres, 11 de juliol del 2008

El vici coxino!


M'ha vingut al cap això de dixarse el fumar. És extrany perque sols em ve al cap a primers d'any, o a finals...o quan estic malalt. Mira que és un vici marrano, car i roïn ( i més per a un asmàtic com jo). Però quan un està enganxat... mira el Pep, que és capaç de no fumar més que en els ratets del gintònic i au. Però no, jo no sóc capaç de fer això, sóc un burro i si fume m'ho fume tot! El dia que m'ho dixe (del tot) pague un sopar de diumenge en el lloc de sempre.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Recta final


Ja falta molt poc per a tindre entre mans la roba estesa. Recluit en l'estudi fins que estiga tot acabat, que a setembre hi ha que vendre la moto en la facultat. M'han parlat d'una fàbrica en Benigànim que fa caixes de calçotets, ells ens podrien solucionar el problema dels sobres que contindran els gravats. Ja m'ho diuen, en quin merder t'has clavat?! Uno que és burro i animal, que li anem a fer. Per cert, algú sap on s'amaguen els músics quan arriba el bon temps?

dilluns, 7 de juliol del 2008

quina manera de pendonejar...


Quina setmana més completa. El dimecres se n'anem a vore a Bob Dylan a Alacant, el Xoro, Juane, Elisa, Toni de l'hostal, el meu germà i Pep el rogero (que es va quedar flipat en vore el xou). A mitjan concert el meu germà es posa groc, després verd, i blanc...Alex, t'ancontres bé? ...home...no molt... i se n'anem pitant a pegarli un rentó. Després que li passara un poc el sofoco es va fer una cervessa i ja està. Però no parava de lamentarse, mira que agarrarme un xungo en el concert de Bob Dylan!! Tot l'any assajant per totes les orquestes dels poblets i el dia fort gatillasso, aixina de puta és la vida. Jo vaig cumplir a la meua manera fentme dos gintònics en "like a rolling stone", que és una cançó llargueta i dona p'això i més. Després vam sopar en un lloc que em fa vergonya confessar. En arribar al poble anem a dixar a Elisa en casa i...això qu'és??! El monecipal!! No sap vosté que s'ha clavat per direcció prohibida? I el xoro, delicat com és ell...en fi, que ens van denunciar. El Toni i jo vam anar a l'estudi a rematar la festeta i a riures un poc dels succeïts. Divendres a l'Alcudia, un altra presentació de Pell de pruna a una llibreria. A l'hora de dedicar llibres, com eren poquets, en lloc de escriure vaig optar per fer un dibuix per llibre ( a quina mal hora!! ) Si n'arriben a ser uns quants més encara estem allí. I després vam eixir pitant cap a Ontinyent, que tocavem al sopar de gala de l'associació de minusvàlids. No com a les Maedeus, no... al sinyo Toni li se va enxufar la llumeneta i ens va posar "Toni el de l'Hostal i els astropeaets". Un dia ens hostiaran i en pau. I per si no havia tingut la setmana prou apanyaeta, dissabte se n'anem d'expedició a Burjassot a l'entrega dels premis de la cartelera Turia, Natzari, Pep, Olivares i jo. Allí ens esperaven Paco uendo i Merce, que ens van dur a ferse uns xivitos de la pata'l matxo. A tot açò vam anar perque a Paco Muñoz li donaven un premi i ens va deixar unes entrades pa que ferem motí. Però motí hòsties, allò estava petat de personal i de famosos d'ixos que ixen per la tele i en els multicines. Lo millor el Xavi Castillo, que és més burro c'un adoquí, i per poc no ens bada la bancà a tots de tanta risa i desficacis. No s'hauria de morir mai! I encara he pogut acabar una de les històries de "Roba estesa", la de la mort. Amb ella he tancat el quadern nº24, que m'ha acompanyat a tots els llocs durant un any.