I on més en fa és en el meu estudi. Ja fa molt que em van comprar l'astufa de llenya m'awelo i m'awela, però quan no la tenia em tocava pujar dalt a calfar un perol amb aigua p'astacar les mans i retornar-les un poquet. N'aquell'ntonses domés tenia que un arradiet d'ixos que pareixen un "ET", on duia a parir els pocs cds que li furtava a mon pare del Vatikano. En fer els primers xavos de vendre algun quadret, en lo primer que vaig invertir va ser en música. "Hard rain" va ser un dels primers discos que em vaig comprar. Cada volta que'l posava m'aspentava amunt i avall per tot l'estudi, calfant-me més que consevol astufa. També em ve al cap que ixe any (el 97!!) vaig fer un cartell per a un concert al Vatikano de "Big Score + Surfer Joe" que algunes tendes del poble van censurar (d'una manera molt peculiar). No conserve el cartell, però el dibuix si que el tinc localitzat. Ja el posaré ací a vore si algun veterano s'anrecorda.
divendres, 18 de desembre del 2009
Fa un fret que'l cagues!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
A mi sempre m'ha sorprés qu el que menys recorde de l'estudi és el ferd i axò q'està allà baix en el barranc ixe. Però del que si que me'n recorde sempre és de la bona música que sempre hi havia, sempre.
alguna volta he estat a l'estudi eixe...si q fa fred si...pero tame nia una estanteria enorme de cd's i un tio q no esta molt be pintant i fumant per ahi
Bon Nadalet!
Com el varen sensurar????
Agarra't que ve curva: era un dibuix en blanc i negre d'un personajillo d'estos extrany en la xufa a l'aire, i li van posar una pegatina d'ixes que eixien en les cintes de cassette que tenen forma d'astrelleta o de coret. Imagina't quin cante!
Publica un comentari a l'entrada