Pobret...

a n i m a l e t

Mol' Wapot, si senyor!

Un xecon està penjant en el iutup videos de l'ultim ambolao en el que em va comboiar el Toni. S'ho vam passar de puta mare, i l'Hugo Mas sen va eixir per tots els puestos. Va ser curtet, però al mestre li va sobrar pa fer un xou collonut i pa institucionalitzar la lletra d'un himne que li havia reglopat unes hores abans i que ja du rastre. De com vam estar a punt de morir de fret en l'estudi i vam salvar la pell gràcies al bigot, ja ho vorem quan Toni Canet faça la peli. Japi crismas!

Museus i polseguera

Pep m'ha enviat este video tan xulo del Guernica de Picasso. És curiós, el dimecres vaig estar en Madrid vegent-lo. Em vaig arrimar per a vore de prop algunes coses, i es posa a pitar com una loca. La tiparraca que estava allí s'em va dirigir com si haguera anat cara el quadre bufat i en la xufa fora: " Caballero!!(xiiica!) No se me aserque tanto!". Si total m'havia arrimat un poquiu... Després vaig vore altres obres, no tan famoses, i li vaig pegar un bufit a un quadre (ni vigilat ni hòsties) i... es va fer un rogle negre!! Tenia borrellons i tot apegats!!! Això pot ser, hòstia? Supose que deuen tindre cirurgians per a espolsar les obres, però deuen estar de vacances. Després vaig anar al prado a vore el Jardín de las delicias del Bosco, acabat de restaurar (un ascàndalo, aneu a vorel). I en arribar a les pintures negres de Goya lo mateix, més merda c'un palo galliner. Ja podrien ser un poquet més mirats, que això feia vergonya. Aixina i tot vaig disfrutar com un marrano.

Concert

Demà divendres s'armarà un sarao de por en el teatre Bernat i Baldoví de Sueca. Serà a les 22.30 i, si no els heu vist encara, ara és la bona, perque actuen Miquel Gil, l'orquesta àrab de Barcelona i Pep Botifarra, tots juntets. No anar és pecat!!

MAREMORTES

Estos dies m'han estat rondant pel cap. M'ho vaig dixar aparcat fa tres anys perque no sabia com donar-li forma. Va començar com moltes altres coses: fent-me gintònics en Pep (a Paco uendo li va passar per l'estil). Fuçant en la mitologia popular més propera ens vam topar amb els uendos, els greixets, els gamusinos i les maremortes. Vaig fer dibuixos de tots, però les maremortes sempre han anat per davant. El personatge dona tant de joc que he decidit centrar-me sols en ell i dixar fora els altres. Ara sembla que tinc molt clar com encarar-ho el dia que toque parir. Ara mateix tinc entre mans la maqueta del projecte, cosa que estalvia molta faena, molt de temps i molta pasta (roba estesa ha sigut una escola a base d'hòsties impagable). Però tot açò al seu temps, de moment toca acabar la creatura, c'ausaes que està donant castic. Les imatges són dels dibuixos més primerencs de les maremortes fets en febrer del 2006.

A exàmen

Vam deixar la caixa damunt la taula i la vam posar a exàmen:"vinga, què li falta o què li sobra?" Perque quan la cosa s'ha deixat estirlar es veu molt més clara, llavors pots anar rectificant errors i acabar de donar-li unitat a tot el projecte. Vam començar amb la caixa (de música), la vam obrir i vam estudiar si el lloc on tenia que anar el pròleg de Vicent era l'adequat (m'ha aconsellat el professor que el canvie de lloc). Els gofrats per als crèdits dels gravats...fora (el farà massa barroc?) i en acabar d'obrir el llibre: els sobres, canviar el sistema de tancat (caguendéu) i els noms, que el gofrat ací tampoc quadra. I els textos i els gravats? Ahi ha aparegut el problema en majúscules. Per un costat tinc "els desitjos", que ha de ser transformat a la força i per altre, "la mort". M'han recomanat que canvie els gravats per complet. El problema? Este text fou el punt de partida del projecte, i seria incapaç d'il.lustrar-lo d'altra manera. Exclou-re'l de roba estesa seria com...no seria roba estesa. Va ser una nit de profit (això que Javieret va baixar a l'estudi per a que concretarem el disseny dels seus targetons de boda). Demà decidiré amb l'ajuda del meu còmplice i d'algun que altre licoret que faça més fluït l'asunt.

NOU PENTINAT (o la xicona que em va dixar pelat)

El mes passat Rebe va inaugurar la seua perruqueria/salón de bellesa en el poble. Vam acudir un parell d'hores abans de l'hora per si li feia falta ajuda (p'ampalustrar rosques de sobrassà o jo què sé) i com a excusa per a no passar-me dos hores posant cacaus en platerets vaig traure al namberwan dels rotulaors i em vaig posar a ferli això que vegeu dalt d'on talla monyos. Més tardet i ja passaets de cervesseta i picaeta, li vaig demanar si podia matar el desfici en una altra paret: "xico fes lo que'l done la gana que jo em fie de tu"(gràcies Rebe!) I va eixir l'altre dibuix. Si aneu a apanyar-vos el cabonxo passeu pel nou pentinat, segur que eixiu sastifetotes del tot. I si voleu que vos ompliga casa o el que siga de dibuixos, envieu-me un mail i em presente en un bot. Abrigueu-se!

La presentació en casa

Ai, per fi la presentació en casa. Algunes imatges que m'ha enviat Paco Uendo (gràcies uendooooo!) En acabar el sopar vam fer el sorteig d'un gravat de Pell de pruna i va i li toca a Sofia, que ja me n'havia comprat un! Que mal repartit està el món (felicitats Sofi!) I després el Botifarra, amb les estrelles Lola, Juanjo, Emili i Paco, mos van fer un concert gorrinet espectacular (gràcies també perquè em van dixar tocar un rato amb ells i no em van acabar enviant a fer la mà) I la cosa es va estirar i destarifar tot lo que va ser menester. N'hi ha qui al final de la nit enca van tindre valor de fer un trio i tot...senyooor...

Ja està fet

Ja era hora, ahir per la vesprada van vindre a endur-se'l i jo encara estava pegant-li pinzellades. I encara no el tinc clar, sempre em sembla que sobra o falta algo. El cas és que van inaugurar la biblioteca a les 8 en punt i m'hauré de fer a la idea de que està acabat. Dic jo, no?

De presses i correres

He de tindre tot a punt pal dimecres, i no veges la que m'espera demà.Vos ensenye com mel vaig dixar el dissabte de matí, que em vaig passar la vesprada del divendres i tota la nit treballant-lo. Dissabte, pos mira, faena poca, que era la fira i bodorrio i la figa sa tia, i entre pitos i flautes no vaig fer res (que no fora fotre el fetge). I hui, fer llàstima, que ja no tinc l'edat que tenia.

...i llibres

El primer esbòs, un dibuix preparatori i una imatge d'ahir del samarro. Per cert, el dijous presentem pell de pruna a la casa de cultura d'Aixètiva, a poqueta nit.

Llibres

Ara va de llibres la cosa. Des d'ahir i fins al 16 d'octubre es pot vore a la casa de cultura de Xàtiva l'exposició dels dibuixos de Pell de pruna. El 16 fem la presentació del llibre. I la imatge de dalt és del quadre que s'ha quedat l'ajuntament del meu poble per a la biblioteca, que inaugurarà el pròxim 22 d'este mes. De llibres també perquè estic pintant, també per a la biblioteca, un quadre que a males penes em cap en la paret més gran de l'estudi. Ja vos l'ensenyaré en estar més presentable.

De volta

Els quadres que tinc al taller són uns pendonarros. Quan els pega la venà, sen van de volta. Un que tenia fent-me companyia tres anys se n'ha anat en Lupe i Alejandro este cap de setmana, i me s'antoixa que és pa no tornar.

fretorro

M'he despertat i tenia els peçons com dentilles...mecàguendéu quin fretorro! Açò què vol dir? Lo mal és que ara t'abrigues i a lo millor a migdia agarres una suà da xavo. Si fa frescoreta que en faça i prou, no anem fent la mà. Au!

La dansa del vetlatori

Lo que vaig posar en el post anterior però cantaet. El video l'ha fet l'amic Juanjo, que anit em va dir:"xè, què no l'has vist?! Això no pot ser..." Quina manera de fer dentetes, Juanjo. Un abraç!

xilografia

Fa ja uns quants anys que vaig començar a jugar amb esta tècnica, i cada vegada li trobe més coses. Sobre fusta, contraxapat, dm, saipolan, plàstics... Hi ha que dixar-se la pell tallant, però val la pena. És la tècnica que gastaré per a un projecte que ja tinc ganes que comence. La prova que vos dixe és una xilografia sobre planxa de dm de 80x60 cm més o menys. I li falta un estat, que no vull que ningú me se tire damunt:"...és vetlatori, no velatori!" Ja li vaig posar solució, no patiu.

marinero d'agua dulse

Hui me n'he anat a passar el dia a la facultat, a vore com quede en xilografia, serigrafia i altres merders que tinc per ahi. I entre classe i classe me n'he anat amb l'Adrià a fer unes canyetes, pa que no siga tot patir. I per la vesprada me n'he anat a sa casa a fer l'automatrícula per al curs que ve, un parell de cosetes a vore si em retire del món universitari com el tot a floretes, que no serà per falta de ganes. Pose un poc de presses i correres este montatge fet a pataes per a que vegeu com vaig fer les xilografíes per al text de l'hora escotada. Es veu en un minutet, però la realitat és molt més espesa: nou-cents gravats vaig tindre que estampar sols per a este text. I al tòrcul mira si li vaig pegar voltes, una p'anar i l'altra pa tornar... i encara no s'ha menejat del seu puestet.

roba estesa-desitjos

Per a que vegeu lo divertit que és açò, en musiqueta i tot. Impossible fer-ho sense els col.laboradors de luxe que tinc: Rafa Murfi, Javi Mollà, Toni de l'Hostal, Eliseta i, com no, el Xoro, que a més posa el taller i l'aigua fresca ( i paciència, molta paciència...)

desastres

Dimarts em presente en la facultat carregat amb quatre caixes de roba estesa ( sense música, pròleg i amb algunes coses més per acabar i altres provisionals) i en arribar al que jo recordava com la clesse em quede de pedra. L'edifici per terra, tot ple de taquilles pels corredors i més obrers que estudiants...ací què passa?? Tire a obrir la porta i...tancada: mecàguenl'hòstia!!!! Com està tot a banderes, vaig i pregunte a consergeria : "pos es allí,eh? el profesor está dentro". Torne a provar i em trobe a la senyora de la limpiessa, mirant-me com si l'anara a atracar: "Uy, el profesor s'ha marchao hace rato". Divendres tornaré a provar, a vore si n'hi ha sort. Si no, tornarem a estampar i estampar i estampar...

480

Són les passades de serigrafia que m'he arreat esta vesprà (i nit). Es diu rapidet. Hui he tingut de col.laboradors a Mollà i a Rafa Murfi en el segon passe. S'apunta algú pa demà?

carussa

Estic més ampaxat c'un gos.

L'hereu Riera

Quan vaig anar a Vilaseca amb Pep i la seua rondalla vaig fer un montatge de video per a Vilaweb, però em vaig deixar molt de material fora. Esta versió de l'hereu Riera és de la segona part del viatge. De Vilaseca vam anar a Porrera, que el Borja Penalba ens havia convidat a sopar i a fer-se un licoret a sa casa. I com no podia ser d'altra manera, estos gamberros van improvisar un bolo. Jo estava tan prop de Paco que el micro de la càmera li feia més cas al seu llaüt que a res, i sentint açò no sé si canta el llaüt i l'acompanya Pep amb la veu o al revés. El cas és que esta versió és collonuda i l'havia de penjar. Quina rondalla tens, Pep!!

Bloquejat

Estes persones de blogger m'han bloquejat el blog perquè diuen que sóc spam o nosequè. Ara em diuen que no, que jo no sóc spam. Pos molt bé. El Toni de l'hostal ha vingut a tirarme un cable per a estampar serigrafies de roba estesa. Han eixit prou bé a pesar del que m'esperava, encara que me s'ha quedat una esquena... estic per tirarla i comprarmen una nova.

L'auelet

Vicent l'auelet és un dels que està ajudant-me en la parimenta del "roba estesa", m'ha facilitat maquinària per a poder estampar serigrafia en condicions. No utilitzava esta tècnica per a fer tirades llargues, però ací hi ha que filar prim. Amb el que ens ha deixat Vicent i el que havia construit el Xoro, ens hem pogut montar un talleret de serigrafia prou decent ( a la seua "nave del olvido", que el meu taller no presta per a tant ).

De gira

Com si anarem fent bolos, el doctor i jo continuem les presentacions de "Pell de pruna". Dimecres va ser en la llotgeta de Rafa Amorós a Albaida. Va estar molt divertit, a més ja he fet una exposició a cal Rafa, que té un estudi impresionant. I hui ens n'hem anat a València que ens tenien que entrevistar a la ràdio, i no sé què passa que també s'ho hem passat de lo més bé (estem anjuassaets, mira...) per acabar-ho d'apanyar li hem tocat al Toni Canet a vore si estava per allí i el tio ens ha convidat a dinar i tot! Ole el Toni, la que li espera. No sé quin dia de setembre projecten la seva pel.lícula en uns cinquanta paisos! Tot el dia de parranda per ahí i en tornar encara he hagut de fer un gravat per a la banda de música, que demà donen un "detallet". C'apanyats! Ahí va l'esbòs del que he partit.

ja falta poc...

Un xicotet avanç de l'últim text per a roba estesa. Això ara s'ha d'estampar en serigrafia. Diumenge vam anar a Torrent a vore a Miquel Gil, que tenia bolo. Va ser curt (perquè actuaven dos artistes més) però intens, que amb la banda completa peguen un asclafit. Vam estar xarrant del que està fent per al projecte i això deu ser una bomba. No vos ho sabria explicar, lo millor serà esperar i sentir-ho, que sembla que amagarà més d'una sorpresa.

Bob Dylan (Just Like Tom Thumb's Blues)

M'he trobat este video per ahí, és del concert que va fer en Madrid l'altre dia. Quina veueta li s'ha fet, eh? I els bailoteos? Lo tot!

Ja ha tornat l'Epi!!

El dissabte em va cridar que ja havia tornat! Després d'un any a l'exili ja torna a estar per la vall el bandarra del Neuraska. Entre pitos i flautes encara no l'he vist, i no perquè no ho he intentat. En acabar de parlar amb ell vam anar a Ontinyent a vorel, però ja devia estar de soparot, perquè no ens va agafar el telèfon. Ho tornaré a provar en breu. Vos deixe el seu curt "Innominat", que ja ha corregut mig món i és una bona mostra de la calitat dels seus treballs. Espere que el disfruteu!

un any ja...

Hui fa un any va faltar el iaio Rafael. Aquella nit Pep va escriure un text al seu Gàlim, cinc linies que han sigut les responsables d'un projecte que m'ha estat llevant la son durant quasi un any. Esta vesprada he acabat l'últim dels quatre textos de "roba estesa". Espere que amb el que queda d'estiu puga acabar d'estampar els gravats que falten i tindre a punt la part que em toca. Si tot va be, a finals d'any tindrem entre mans esta criatura extranya. Ha canviat tantes vegades des que vaig començar a donar-li forma que ja no sóc capaç d'imaginar-lo acabat. I com sonarà? Espere descobrir-ho este cap de setmana.

El vici coxino!

M'ha vingut al cap això de dixarse el fumar. És extrany perque sols em ve al cap a primers d'any, o a finals...o quan estic malalt. Mira que és un vici marrano, car i roïn ( i més per a un asmàtic com jo). Però quan un està enganxat... mira el Pep, que és capaç de no fumar més que en els ratets del gintònic i au. Però no, jo no sóc capaç de fer això, sóc un burro i si fume m'ho fume tot! El dia que m'ho dixe (del tot) pague un sopar de diumenge en el lloc de sempre.

Recta final

Ja falta molt poc per a tindre entre mans la roba estesa. Recluit en l'estudi fins que estiga tot acabat, que a setembre hi ha que vendre la moto en la facultat. M'han parlat d'una fàbrica en Benigànim que fa caixes de calçotets, ells ens podrien solucionar el problema dels sobres que contindran els gravats. Ja m'ho diuen, en quin merder t'has clavat?! Uno que és burro i animal, que li anem a fer. Per cert, algú sap on s'amaguen els músics quan arriba el bon temps?

quina manera de pendonejar...

Quina setmana més completa. El dimecres se n'anem a vore a Bob Dylan a Alacant, el Xoro, Juane, Elisa, Toni de l'hostal, el meu germà i Pep el rogero (que es va quedar flipat en vore el xou). A mitjan concert el meu germà es posa groc, després verd, i blanc...Alex, t'ancontres bé? ...home...no molt... i se n'anem pitant a pegarli un rentó. Després que li passara un poc el sofoco es va fer una cervessa i ja està. Però no parava de lamentarse, mira que agarrarme un xungo en el concert de Bob Dylan!! Tot l'any assajant per totes les orquestes dels poblets i el dia fort gatillasso, aixina de puta és la vida. Jo vaig cumplir a la meua manera fentme dos gintònics en "like a rolling stone", que és una cançó llargueta i dona p'això i més. Després vam sopar en un lloc que em fa vergonya confessar. En arribar al poble anem a dixar a Elisa en casa i...això qu'és??! El monecipal!! No sap vosté que s'ha clavat per direcció prohibida? I el xoro, delicat com és ell...en fi, que ens van denunciar. El Toni i jo vam anar a l'estudi a rematar la festeta i a riures un poc dels succeïts. Divendres a l'Alcudia, un altra presentació de Pell de pruna a una llibreria. A l'hora de dedicar llibres, com eren poquets, en lloc de escriure vaig optar per fer un dibuix per llibre ( a quina mal hora!! ) Si n'arriben a ser uns quants més encara estem allí. I després vam eixir pitant cap a Ontinyent, que tocavem al sopar de gala de l'associació de minusvàlids. No com a les Maedeus, no... al sinyo Toni li se va enxufar la llumeneta i ens va posar "Toni el de l'Hostal i els astropeaets". Un dia ens hostiaran i en pau. I per si no havia tingut la setmana prou apanyaeta, dissabte se n'anem d'expedició a Burjassot a l'entrega dels premis de la cartelera Turia, Natzari, Pep, Olivares i jo. Allí ens esperaven Paco uendo i Merce, que ens van dur a ferse uns xivitos de la pata'l matxo. A tot açò vam anar perque a Paco Muñoz li donaven un premi i ens va deixar unes entrades pa que ferem motí. Però motí hòsties, allò estava petat de personal i de famosos d'ixos que ixen per la tele i en els multicines. Lo millor el Xavi Castillo, que és més burro c'un adoquí, i per poc no ens bada la bancà a tots de tanta risa i desficacis. No s'hauria de morir mai! I encara he pogut acabar una de les històries de "Roba estesa", la de la mort. Amb ella he tancat el quadern nº24, que m'ha acompanyat a tots els llocs durant un any.

Pell de pruna a Montaverner

Anit van fer l'entrega del premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida a l'auditori de Montaverner. Com que el dijous vam presentar el llibre allí i teniem l'exposició montada, vaig anar a vore quina reacció tenia la gent davant els dibuixos. I em va deixar sorprés que algú es sentira violentat o pensara que són massa explícits. Jo pense que no són gens pornogràfics, de fet els trobe suavets i tot. No sé, tindré la mente susia? O potser la tenen ells? Bò, no té importància. Més tard algú em va preguntar que si no tenia pósters dels dibuixos... pósters?? No fotes home, compra el dibuix que t'agrade i au! Un póster... en fi, ja vorem. Això sí, el doctor Olivares es va fer de dedicar llibres a les xavaletes... mireu, mireu...

Els dibuixos de Pell de pruna

Els tretze dibuixos que acompanyen la novel.la. A l'edició que ha fet Bromera apareixen en blanc i negre ( molt de negre).

Ai senyor quin susto!

El divendres la nit presentem "Pell de pruna" en el festival porno (li diuen eròtic, però...) de Barcelona. Si ja em vaig posar nerviós en les presentacions de la contornà, allí en una capital i en els desficacis que diuen que faran en l'antarimaet vorem com quedem. Tindre a l'Olivares al costat tranquilitza, perque el tio té un xarrar que dona gust. Però una cosa no lleva l'altra, pujarem tots entresuaets i no sabré que dir... He preparat un video amb les il.lustracions per a projectar-lo, que ens han dit que allí el personal estarà tan somogut que no ens asseguren que els quadres tornen a casa en bon estat. Ja el posaré per ací un dia d'estos. Au!

M'han fotut!

Ja m'havia fet a la idea de que l'1 de juliol me n'anava a València a vore al tio Bob Dylan i resulta que ixe dia toca en Cuenca! Caguen l'hòstia això com és??!! Que s'ho han gastat tot en els cotxets ixos de mer...Ara a tocar-se la bossa i cap a Alacant, que encara que tampoc està tan lluny, el concert serà entre setmana i ja ens ha fotut l'asunt. Ja podrien durlo al poble pal dia l'alardo. Segur que si li toquem de part de Pep ens fa una rebaixeta. Sobre el quadre de dalt, ja té uns tres anys i en quant a la tècnica, si punxeu damunt de la imatge s'amplia lo suficient com per a endivinar-ho. Esta pintura tenia un germanet que viu a Benicolet, en casa d' Àngel Canet.

Maratons

Ja han començat les estampacions desficaciaes. A vo si revente.

Les Maremortes

Un dels gravats a l'aiguafort que vaig fer sobre les Maremortes. Els que estiguen familiaritzats amb el personatge sabran que no eixien en quadrilla per ahí, anaven solets a fer de les seves. D'açò fa ja dos anys, i el projecte es va quedar aparcat. Ara, enfocat d'una altra manera, m'agradaría tornar a mampendre estos personatges tan nostres i tan interessants que Pep batejà com "els habitants de la memòria". Però això serà en acabar "Roba estesa". Francesc Mompó va novel.lar els Greixets i els Uendos. A vore quan li toca a les Maremortes, que només amb el nom que tenen...

Un altre

Hui m'he passat la vesprada treballant esta planxa. És per a "roba estesa". La tècnica, xilografia sobre matriu de saipolan (això té poc de xilo en realitat). Un gravat més i este text estarà acabat. Sols quedarà estampar-los (que no és poc...) També he posat un parell d'esboços del quadern. No sé...quan més sucre...

Tom Waits - Hold On

Els Enmascarats

A este el vaig pintar fa tres anys per a un aniversari de la festa de la Magdalena. Qualsevol clava un quadre que fa uns tres metres d'alt en algun lloc. Va estar enrollat un temps fins que Toni el de l'hostal l'utilitzara per a la segona intercomarcal cabotista, on va servir de fons d'escenari per a un grapat d'artistes. Ara mateix viu a Otos. Joan Olivares el va acollir a la zona de fumadors de Ca les Senyoretes, on té la mateixa funció (sembla que haja nascut per a això) de fer de coixinet a músics, poetes i gent de mal viure en general. Però este quadre ja estava acostumat a estos ambients. Quan encara estava a l'estudi, al meu amic David li agradava vindre a assajar amb el fagot davant d'ell. Si algun dia passes per Otos i vas a vorel, canta-li un poquet, però no t'arrimes massa que el de davant de tot et podria fussar amb l'aspolsaor...

Toni Espí recitant textos de la seua collita i Remigi acompanyant-lo al contrabaix. Un espectacle imprescindible. Encara que va ser molt curt (o això em va semblar a mi), em va donar temps de fer un dibuixet.

M'he despertat amb "roba estesa"

M'ha despertat Miquel tot emocionat, que ja te forma la música i tot això i allò... revente de ganes per sentir-ho! Jo, canviant-li la cara al llibre dia si dia també (acabaré caçant mosques) Ací està l'ultim gravat d'un dels textos. Pep penjà al seu bloc el primer del que ha anomenat "l'hora escotada".

Ja m'estrene en aço dels blocs

Em sembla que el meu serà més de mirar que de llegir. Ja anirem vegent com va. La imatge és d'una xilografia que he fet esta vesprada per a descansar un poc el cap de "roba estesa". És una matriu de contraxapat, a planxa perduda i en tres passos.