A este el vaig pintar fa tres anys per a un aniversari de la festa de la Magdalena. Qualsevol clava un quadre que fa uns tres metres d'alt en algun lloc. Va estar enrollat un temps fins que Toni el de l'hostal l'utilitzara per a la segona intercomarcal cabotista, on va servir de fons d'escenari per a un grapat d'artistes. Ara mateix viu a Otos. Joan Olivares el va acollir a la zona de fumadors de Ca les Senyoretes, on té la mateixa funció (sembla que haja nascut per a això) de fer de coixinet a músics, poetes i gent de mal viure en general. Però este quadre ja estava acostumat a estos ambients. Quan encara estava a l'estudi, al meu amic David li agradava vindre a assajar amb el fagot davant d'ell. Si algun dia passes per Otos i vas a vorel, canta-li un poquet, però no t'arrimes massa que el de davant de tot et podria fussar amb l'aspolsaor...
3 comentaris:
ie jordi! t'ha quedat xulíssim! este text m'ha fet saltar la llagrimeta i tot de l'enyorança... xe que escàndalo, tu!m'alegre de anar vegent el que fas, encara que sigui per ordinador...
una abrasada molt forta.
sofia
Xica, quina sospresa! No plores que em faràs plorar a mi! A vore quan et dixes caure per ací i fem un soparet ( sempre ho apanyem tot en soparets, eh?) Ale, un abraç Sofi!
M'encanta aquest quadre. Em vaig enamorar d'ell a la 2na Intercomarcal Cabotista. No sabia que era teu... enhorabona!!
ciber-besets artístics
Publica un comentari a l'entrada