La Partal family

Ahir vam fer una expedició oficial a Bétera. És la tercera que fem des de que vam començar en açò del roba estesa. Natzari va preparar el vehicle oficial i au, tots cap allà: Pep, el doctor Olivares (que ara te un altre nom que no diré, que el diga Natzari si vol), Elisa i jo. En Xàtiva vam arreplegar al Boti i ens vam presentar en cal Vicent Partal. Com que este viatge erem tants, vam dinar al bar de baix de sa casa, que és de la familia. Miquel va arribar en tren, a punt pa c@ntar a tot lo món la música per al llibre, i de pas, anredrar al Botifarra, que encara no sabia que l'anavem a secrestar pa furtar-li la veu. És anar a visitar la família de Vicent i ale, en un momentet ja eres un més (un fort abraç a tots). La paella estava boníssima ( i a bona hora Toni, això que diu Vicent a la cançó en acabant no ho aplica). Després del dinarot, vam poder sentir el pròleg i fuçar i vore el llibre més avançat, amb els canvis d'última hora que li he anat fent. I Miquel va fer una mostreta del que està fent, a vorem com clavem a tanta gent en una caixa tan xicoteta. Una neboda de Partal va baixar la seua guitarra i el dos sompos estos mos van regalar un xou de la pata'l matxo. Per cert, que Miquel va estar tocant la guitarra del revés, tindrà collons la cosa! I s'aclaria!! Hay gente pa tó, que va dir el torero. Vos pose un video dels que vaig fer en el que els dos mestres fan un duelo com el Jon Bainer, però de cants de batre, que les pistoles no aprofiten ni pa falcar una taula coixa. En fi, una anjuntà memorable deveres. I quan li diuen anredraor a Pep diu que no, que no... ni què!!!