Esta asprà me l'he passat regirant l'estudi, intentant arregussar un poc (fent paronets pa sobar la meua Duesenberg) i m'he trobat uns cds de fotos de quadres de quan lleuia una melena negra tota rulla que'l cagues...tot s'acaba, que diu ma tia Coioio. El cas és que m'he passat hores vegent ixes fotos de quadres que quasi no recordava ni haver pintat. Este en concret m'ha fet recordar moltes coses (a banda de la meua melena difunta) que m'han dixat un gust a la boca que feia anys que no notava. El vaig pintar a casa mon tio Rafa el primer any de facultat, i va ser el primer quadre que vaig vendre per un bon grapat de pessetes (pa mi una fortuna n'aquell entonses) Se'l va quedar Juan Carlos, amic i company de Juanjo en Piccola Serenata. En lo que vaig traure em vaig comprar l'equip de música que encà tinc, en els bafles cremats, fent-me costat les hores que passe fent l'animal, xuplant aiguarràs...
3 comentaris:
Recorde este quadre!! vaja si el recorde!! t'he de confessar q este i altres treballs teus me van tirar enrere a l'hora de fer belles arts, massa nivell!! q gran, te jure q quant pense en el teu art este es el quadre q me ve al cap, en serio
Jo recorde aquesta època teua, si. Encara q no estiguérem molt en contacte. Perque hi ha coses q s'acaben, però d'altres q es qden en standby fins q aplega el moment de tornar. Ací era quan els teus colors "xillaven" (te'n recordes?)
ejem... pues jo no cal que et diga res, no??massa records i un bon sabor de boca que dius tu. besets
Publica un comentari a l'entrada