La guitarra del baixiste

Un poc cotxinota, espere que li agrade.

Estan venguent astampetes de la penjà...

...i pintan.nse'ls passaports de marró...

Quan jo era xove...

Esta asprà me l'he passat regirant l'estudi, intentant arregussar un poc (fent paronets pa sobar la meua Duesenberg) i m'he trobat uns cds de fotos de quadres de quan lleuia una melena negra tota rulla que'l cagues...tot s'acaba, que diu ma tia Coioio. El cas és que m'he passat hores vegent ixes fotos de quadres que quasi no recordava ni haver pintat. Este en concret m'ha fet recordar moltes coses (a banda de la meua melena difunta) que m'han dixat un gust a la boca que feia anys que no notava. El vaig pintar a casa mon tio Rafa el primer any de facultat, i va ser el primer quadre que vaig vendre per un bon grapat de pessetes (pa mi una fortuna n'aquell entonses) Se'l va quedar Juan Carlos, amic i company de Juanjo en Piccola Serenata. En lo que vaig traure em vaig comprar l'equip de música que encà tinc, en els bafles cremats, fent-me costat les hores que passe fent l'animal, xuplant aiguarràs...

Miquel Gil m'ha trencat el boli

Que cabró, direu. Pos no, l'home ha vingut a l'estudi a firmar les 500 caixetes de l'edició llimitada que he fet per al seu disc de jazz amb Manel Camp trio i el David Pastor. També tot serigrafiat a mà, que a mi em va la marxa. Jo ja havia numerat i firmat les caixes i les serigrafies que du dins i clar, després de pegar-li tant de meneo, el pobre boli mos ha enviat a fer la mà. En firmar Manel (el boli el posa ell) ja ho tindrem acabat i a punt per presentar com toca.

Nova fornà de botigrafíes

Esta setmana he estampat una fotracà més de fundes per a Pep. A les fotos podeu vore les serigrafies, amb les tres tintes, abans de dur-les a troquelar. Un parell de detalls que potser a algun curiós li interessaran (a mi m'han dut de cul) la tinta del blanc està estampada en una malla 120 fils, la del negre amb una 90 i la del roig amb una 79. Quan més fils té la malla de serigrafia, menys tinta dixa passar, de manera que es poden conseguir varies textures en una mateixa impresió. En el cas del roig, a més he gastat una tinta tèxtil prou espesa que, junt a la malla ampla en la que està estampada, li dóna un relleu major del que tenen els altres colors. Estan serigrafiades sobre cartó kraft reciclat de 300 grams. Tan prompte com puga ficaré videos del procés, que s'antendrà molt millor tota la mampresa esta.

Tom Waits - Make it Rain (fes que ploga)

Esta animalà de cançó em va dur a fer el llibre que vos he ensenyat. Té collons la cosa, esta setmana estic fent una edició de l'últim disc del Tom Waits de Cataroja. Tot un luxe poder fer coses per a un dels artistes més grans del món mondial. A partir del 19 d'este mes es podreu fer en un dels 500 que anem a fer.

FES QUE PLOGA

Fes que ploga és un llibre acordió fet en xilografia, a planxa perduda i en tres estats. Vaig començar a donar-li forma en setembre de 2008 a partir d'un xicotet gravat que vaig fer un dia de pluja, en part mogut per una cançó de Tom Waits que em pegava voltes pel cap. De la primera maqueta, que cabia en el puny, vaig anar a parar a aquest que fa, una vegada obert, poc més de dos metres de llarg. Els vaig acabar de fer en febrer de 2009. L'edició consta de 25 exemplars numerats i signats i el preu del llibre és de 240 euros. Si estàs interessat o interessada en adquirir-ne un, envia un mail a jordialbinyana@hotmail.com i em posaré en contacte amb tu. En el video de dalt es pot vore un recull de fotografies del procés, des de les planxes de fusta fins al muntatge de les tapes i la funda, passant per tots els estats i entintats. Espere que vos agrade.

Açò pareix l'andèuuuuu!!!!

A vore si enguany van les coses de puta mare (anem a intentar fer-ho millor). Després de pegar-li mil voltes al projecte que tinc entre mans, ja m'he decidit per on he de tirar:'Quel, haurem de quedar!! I d'enwany no passa: el Roba estesa se'l ventilem abans de l'estiu o em dixe cresta!!!

Fa un fret que'l cagues!

I on més en fa és en el meu estudi. Ja fa molt que em van comprar l'astufa de llenya m'awelo i m'awela, però quan no la tenia em tocava pujar dalt a calfar un perol amb aigua p'astacar les mans i retornar-les un poquet. N'aquell'ntonses domés tenia que un arradiet d'ixos que pareixen un "ET", on duia a parir els pocs cds que li furtava a mon pare del Vatikano. En fer els primers xavos de vendre algun quadret, en lo primer que vaig invertir va ser en música. "Hard rain" va ser un dels primers discos que em vaig comprar. Cada volta que'l posava m'aspentava amunt i avall per tot l'estudi, calfant-me més que consevol astufa. També em ve al cap que ixe any (el 97!!) vaig fer un cartell per a un concert al Vatikano de "Big Score + Surfer Joe" que algunes tendes del poble van censurar (d'una manera molt peculiar). No conserve el cartell, però el dibuix si que el tinc localitzat. Ja el posaré ací a vore si algun veterano s'anrecorda.

De regiro

Ara estic intentant posar ordre a l'estudi. Escarbant pels caixons m'he trobat, entre moltes altres coses, este dibuix que no recordava.