Presentació a València

Dimarts 8 de juny presentem l'edició especial del disc de Miquel Gil & Manel Camp + David Pastor. Serà al Octubre centre de cultura contemporània a les 19:30. Convidats quedeu, i també toca dir-vos que si voleu dur qualsevol cosa que es puga serigrafiar (samarretes, bragues, el gos, el vostre llomello...) ho dugueu, que portaré una pantalla i tinta per a fer serigrafies en directe, que ja ho vaig fer a Barcelona i va estar wapet. Farem serigrafies en paper de totes maneres per a regalar a tots els assistents. Vos esperem!

Miquel Gil & Manel Camp trio + David Pastor

Aquesta és l'edició especial del disc de versions de jazz que han fet Miquel Gil i Manel Camp amb David Pastor. Conté dos serigrafies sobre paper kraft de 250grs. a dos tintes (una en acabat mate per al blanc i una en acabat satinat per al negre). Cadascuna fa 18x18 cm. i van signades a llàpis. Una altra serigrafia sobre la cançó de Leonard Cohen que apareix al cd, "La torre dels sons", estampada en color daurat sobre paper popset negre de 240 grs. Un llibre il.lustrat amb les lletres de les cançons. El cd va presentat en una funda de cartó amb un disseny de galleta que simula un disc de vinil. La caixa, també impresa amb serigrafia, té unes mides de 20x20 cm. i a dins porta un text de Pep Albinyana. L'edició consta de 500 exemplars, numerats i signats a mà per Miquel Gil, Manel Camp i jo mateix. De moment els podeu comprar per 30 euros a l'espai Vilaweb (Barcelona), a la cafeteria Ca Tarsi (l'Olleria), a la web de Vesc, als concerts de Miquel Gil o enviant un mail a jordialbinyana@hotmail.com.

Presentació a Barcelona

El dimarts 4 de maig presentem l'edició que he fet per al disc de Miquel Gil + Manel Camp & David Pastor. Serà en l'espai vilaweb (C/Ferlandina Nº43) a Barcelona, a les 6 de la vesprada. Si vos pilla prop i voleu assomar-vos, convidats esteu. Pose ací un parell d'imatges, una de les il.lustracions del llibre i l'altra d'una de les serigrafies que van dins.

Les portes de Ca Tarsi

Este setembre passat vaig pintar les portes de la cafeteria Ca Tarsi. En un principi vaig pensar en fer un dibuix en paper i que després el passarem a vinil, però en lo que m'agrà a mi anviscar-me vaig acabar dibuixant directament en rotulaor (m'ha eixit condidor) sobre el tablero pintat de blanc. Després el Xoro les va lacar i les va montar. Dins també vaig fer més dibuixos, però d'un altre palo més divertit. Anem completant el projecte amb uns setiets (posavasos pals erekes) serigrafiats i, ara en poder, unes cartes amb el mateix disseny de les portes (la mitat de dalt és la que he gastat per a la capçalera del blog). Ja aniré ensenyant conforme vaja fent.

La guitarra del baixiste

Un poc cotxinota, espere que li agrade.

Estan venguent astampetes de la penjà...

...i pintan.nse'ls passaports de marró...

Quan jo era xove...

Esta asprà me l'he passat regirant l'estudi, intentant arregussar un poc (fent paronets pa sobar la meua Duesenberg) i m'he trobat uns cds de fotos de quadres de quan lleuia una melena negra tota rulla que'l cagues...tot s'acaba, que diu ma tia Coioio. El cas és que m'he passat hores vegent ixes fotos de quadres que quasi no recordava ni haver pintat. Este en concret m'ha fet recordar moltes coses (a banda de la meua melena difunta) que m'han dixat un gust a la boca que feia anys que no notava. El vaig pintar a casa mon tio Rafa el primer any de facultat, i va ser el primer quadre que vaig vendre per un bon grapat de pessetes (pa mi una fortuna n'aquell entonses) Se'l va quedar Juan Carlos, amic i company de Juanjo en Piccola Serenata. En lo que vaig traure em vaig comprar l'equip de música que encà tinc, en els bafles cremats, fent-me costat les hores que passe fent l'animal, xuplant aiguarràs...

Miquel Gil m'ha trencat el boli

Que cabró, direu. Pos no, l'home ha vingut a l'estudi a firmar les 500 caixetes de l'edició llimitada que he fet per al seu disc de jazz amb Manel Camp trio i el David Pastor. També tot serigrafiat a mà, que a mi em va la marxa. Jo ja havia numerat i firmat les caixes i les serigrafies que du dins i clar, després de pegar-li tant de meneo, el pobre boli mos ha enviat a fer la mà. En firmar Manel (el boli el posa ell) ja ho tindrem acabat i a punt per presentar com toca.

Nova fornà de botigrafíes

Esta setmana he estampat una fotracà més de fundes per a Pep. A les fotos podeu vore les serigrafies, amb les tres tintes, abans de dur-les a troquelar. Un parell de detalls que potser a algun curiós li interessaran (a mi m'han dut de cul) la tinta del blanc està estampada en una malla 120 fils, la del negre amb una 90 i la del roig amb una 79. Quan més fils té la malla de serigrafia, menys tinta dixa passar, de manera que es poden conseguir varies textures en una mateixa impresió. En el cas del roig, a més he gastat una tinta tèxtil prou espesa que, junt a la malla ampla en la que està estampada, li dóna un relleu major del que tenen els altres colors. Estan serigrafiades sobre cartó kraft reciclat de 300 grams. Tan prompte com puga ficaré videos del procés, que s'antendrà molt millor tota la mampresa esta.

Tom Waits - Make it Rain (fes que ploga)

Esta animalà de cançó em va dur a fer el llibre que vos he ensenyat. Té collons la cosa, esta setmana estic fent una edició de l'últim disc del Tom Waits de Cataroja. Tot un luxe poder fer coses per a un dels artistes més grans del món mondial. A partir del 19 d'este mes es podreu fer en un dels 500 que anem a fer.